Disfunció Temporomandibular i Dolor Orofacial
La causa principal del dolor a la cara, d’origen no dental, són els trastorns de l’articulació temporomandibular (ATM) i els problemes d’oclusió que ocasionen una sobrecàrrega de la musculatura de la mandíbula. El síndrome de l’ATM es pot definir com: problemes en forma de dolor, sorolls articulars i impossibilitat funcional derivada d’una mala funció de l’articulació temporomandibular (ATM), que és el sistema on s’articula la mandíbula al crani. Aquesta articulació presenta una alta complexitat degut als moviments que realitza d’obertura i tancament, translació i lateralització de la mandíbula.
Tots aquests moviments són possibles gràcies a la presència d’un menisc i una càpsula articular, amb lligaments interns i externs a aquesta càpsula, que li donen estabilitat als moviments.
La causa dels trastorns temporomandibulars és desconeguda, però poden estar relacionats amb diferents factors: la tensió, l’estrès i les alteracions de posició de la dentadura i, de manera molt freqüent, la mala oclusió dental sol influir en l’origen d’aquest tipus de patologia.
Els trastorns de l’ATM es poden considerar en cinc grans grups:
Recomanacions de prevenció
Fèrula de descàrrega
Consisteix en un aparell de resina que encaixa sobre les dents superiors o inferiors i ens reestableix un equilibri oclusal, relaxant la musculatura i protegint l'articulació i les dents. Hi ha molts tipus de fèrules. El disseny i el grau de textura diferent depèn de cada cas. Les fèrules generalment es fan servir a la nit i són capaces de redirigir, disminuir i redistribuir les forces de la masticació, relaxant la musculatura i protegint l'articulació (ATM).
Actualment, un dels problemes més freqüents que alteren la salut bucofacial i poc conegut, és la síndrome de disfunció craniomandibular.
Aquesta alteració produïda per diverses causes (la més freqüent és l'estrès) provoca símptomes en dents, músculs, periodont i en l'articulació mandibular.
En algunes situacions el pacient és conscient del seu problema ja que presenta dolor en alguna/es estructures facials, però moltes vegades és difícil de percebre aquesta sobrecàrrega i els canvis petits i constants a les estructures orals no li produeixen dolor i només es manifesten quan el problema està en un estat molt avançat.
L'estrès, molt present a la societat actual, provoca que el pacient pressioni o grinyoli les seves dents, creant un desgast progressiu en elles, fent-los cada vegada més petits; alterant així, l'estètica i la funció bucal. També afecta les dents augmentant la seva sensibilitat sense que hi hagi una càries que la provoqui i/o els seus teixits de suport resultant en mobilitat dels mateixos. Un altre símptoma és el dolor crònic que es produeix als músculs de la cara ia la pròpia articulació temporomandibular que impedirà mastegar normalment aliments durs i fins i tot tous a llarg termini. També hi pot haver una limitació de lobertura normal bucal o sorolls articulars.
Totes aquestes alteracions progressives poden crear al temps una alteració irreversible del menisc i un desgast de l'os de l'articulació, produint un dolor crònic, difícilment tractable.
Per tot això, és important consultar inicialment el dentista en casos en què vostè noti un excessiu ajustament de les dents, o un lleuger dolor als músculs facials, a l'articulació oa les dents. També és important consultar en casos de constant tensió a les cervicals o al temporal que es tradueixen en mals de cap. En aquests casos, podem millorar el problema inicial i prevenir de grans fent una fèrula de descàrrega o també coneguda com fèrula de relaxació muscular.
Aquest dispositiu, usualment està confeccionat amb material de resina acrílica. Generalment es realitza al maxil·lar superior i la seva funció és disminuir la sobrecàrrega bucal i proporcionar uns contactes oclusals estables que provoquen un relaxament de la mandíbula. També es tradueix en una disminució de les tensions cervicals, del maldecap i evitant el progressiu desgast i/o mobilitat de les dents. L'experiència demostra que és eficaç entre el 90% per disminuir aquesta simptomatologia.
En l'èxit dels resultats al tractament amb l'ús de la fèrula de descàrrega, és molt important la col·laboració del pacient ja que només és eficaç si el pacient la fa servir correctament.
Aquesta fèrula de descàrrega aconsegueix tractar la majoria de problemes per estrès i prevenir problemes més grans. En altres trastorns més complexos cal alguna teràpia auxiliar per poder solucionar el problema en la seva totalitat.
Fisioterapia
Consisteix en una sèrie d’exercicis que ajuden a la recuperació dels músculs, les articulacions i redueixen el dolor i la inflamació.
Tractament Farmacològic
Una sèrie de medicaments ajudaran a controlar el dolor i la inflamació de l’articulació.
Tractament Psicològic
Existeixen diverses tècniques per al control de l’estrès diari, imprescindible per aconseguir una millora de les tensions múscularticulars.
Tallat selectiu
Consisteix en el remodelat de l’anatomia d’algunes peces dentals que estan interferint clarament en el correcte funcionament de la boca.
Rehabilitació oclusal (pròtesis, implants dentals, etc.)
És important tornar l’equilibri a la funció bucal mitjançant la restauració dels peixos deteriorats i reestablir tots els dents perduts a la boca per tenir una correcta estabilitat.
Tractament Quirúrgic
La cirurgia oberta s’utilitza rares vegades, només si els trastorns temporomandibulars no es diagnostiquen i tracten a temps, i el tractament conservador no proporciona els resultats satisfactoris esperats.
La disfunción craneomandibular es un trastorno difícil de recuperar, debido a la complejidad de la anatomía que involucra la ATM y de las diferentes causas que pueden afectarla. Es imprescindible realizar un diagnóstico precoz de estos trastornos para poder realizar un tratamiento preventivo y evitar daños de compleja solución.
Preguntes Freqüents
Alteracions musculars
Els pacients presenten principalment dolors musculars a la regió de l'articulació, mals de cap i de coll, s'acompanyen de desgasts dentaris, obertura bucal limitada, etc. Estaria relacionat amb l'estrès, el bruxisme (estrenyiment i grinyolament de les dents), i la presència d'una mala oclusió dental.
Alteracions Menisco-Condilares
Presenten dolor i sorolls articulars, limitació dels moviments mandibulars, desviació de la mandíbula en l’obertura bucal, artràlgia, bloqueig articular, etc. Casos típics seria el desplaçament del disc a diferents graus.
Quadres inflamatoris aguts i crònics
Presenten dolor i cruixits en l’articulació, lesions degeneratives fibrocartilaginoses i òssies, etc. Un clar exemple seria les malalties generals de les articulacions, com l’artritis i l’artrosi.
Hipomobilitat Mandibular Crònica
Pacients amb limitacions dels moviments mandibulars, amb patologia orgànica dels músculs, càpsula, menisc i teixits ossis.
Trastorns de creixement i desenvolupament
Pacients amb asimetria facial, tumefacció articular, dolor articular i impotència funcional. A la primera visita es valora l’existència i el grau d’importància de la disfunció de l’ATM. Es realitza una exploració acurada del pacient, dels moviments articulars i de l’afectació muscular, i es valora la necessitat de diferents estudis clínics, anàlisi oclusal, i altres proves complementàries (radiografies, tacs, etc.), amb la finalitat de recomanar la teràpia més adequada segons la causa del trastorn.
El tractament de les disfuncions cranimandibulars resulta més difícil quan més crònic sigui el problema, per la qual cosa és aconsellable anar a la consulta quan es notin els primers símptomes. La base del tractament passa per restablir l’equilibri entre els músculs, dents i les articulacions, mitjançant tècniques ortopèdiques, ortodòntiques, protèsiques, o bé mitjançant la utilització de plaques de descàrrega.